Imagineu com es feia, per exemple, fa 500 anys. Aleshores, l'única predicció era la que es basava en l'experiència de la gent que havia observat el temps tota la vida al seu poble.
Això encara passa avui als pobles petits, on els pagesos es fixen en la posició d'uns núvols, en el gir del vent o en el comportament dels animals per intentar saber què passarà a la tardar o l'endemà. Però aquest sistema no funciona per saber què passarà d'aquí a tres dies o què passarà a un poble que està situat en una altra vall!
Per poder saber científicament el temps que farà cal conèixer primer com està actualment la situació meteorològica. Necessitem representar en un mapa els valors d ela pressió atmosfèrica, de l'estat del cel i de la temperatura de molts punts. Aleshores, si s'uneixen amb línies els punts que tenen una mateixa pressió atmosfèrica s'obté un mapa d'isòbares. La temperatura i l'estat del cel ens ajuden a situar les masses d'aire i, per tant, els fronts, que són zones on és probable que plogui. Quan tenim el mapa, i sabent que les depressions i els fronts acostumen a viatjar d'oest a est a una velocitat d'uns 500 km cada dia, podem fer-nos una idea de com estarà la situació i, per tant, el temps, l'endemà.
Cap allà al segle XVIII es van començar a prendre mesures de les principals variables meteorològiques. Aquestes dades podien donar una idea de com estava la situació meteorològica, però per poder construir un mapa del temps calia que totes elles corresponguessin a un mateix moment, i això no es podia fer. Per què? Doncs perquè per passar les dades de París a Barcelona, per exemple, calia agafar un cavall o un carruatge i cavalcar tres o quatres dies, passats els quals la situació meteorològica ja havia canviat i les dades no serveien de res!
Al segle XIX, concretament el 1832, va passar una cosa importantíssima per a l'evolució de la predicció del temps: el senyor Samuel Morse va inventar el telèfraf! I direu: què és el telègraf i què té a veure amb la predicció del temps? Doncs, el telègraf va ser el precursor del telèfon, i permetia comunicar llocs allunyats gràcies a cables, com els dels telèfons d'avui (els que no són mòbils, és clar), tot i que la primera línia no es va instal·lar fins al 1843. Això va fer possible que en un mateix moment es poguessin tenir dades meteorològiques de divesrsos llocs molt allunyats entre ells. I, per tant, gràcies a això es van poder dibuixar els primers mapes de la situació actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada