L'atmosfera actual és estructurada verticalment en diferents capes que se superposen, amb límits no gaire ben definits.
• Troposfera: la capa més propera a la superfície terrestre Arriba fins als 11 km d'altura per terme mitja. A mesura que es puja, la temperatura va baixant fins a uns -56°C. Aquí es on tenen lloc la majoria de fenòmens meteorològics.
• Estratosfera: és la segona capa més propera a la superfície terrestre. Es troba sobre la troposfera i arriba fins a una altura d'uns 48 km. La temperatura augmenta amb l’altura fins pocs graus centígrads sota zero. Aquí es on està la major part de la capa d'ozó (als 22 km d'altura n'hi ha una concentració màxima) que, retenint les radiacions ultraviolades provinents de l’espai exterior, permet el desenvolupament de la vida terrestre.
• Mesosfera: és la capa que es troba sobre l’estratosfera i on la temperatura assoleix els valors més baixos de tota I'atmosfera. Arriba fins a uns 80 km d'altura.
• Termosfera: aquesta quarta capa arriba fins a uns 400 km d'altura. La seva temperatura torna a augmentar des dels -90°C que s'arriben a assolir a la mesosfera fins a uns 1.000°C. Compren la ionosfera (capa amb gasos ionitzats).
Estructura de l'atmosfera segons el criteri químic
Segons aquest altre criteri, I'atmosfera es divideix en dues capes principals:
• Homosfera: arriba fins a 80 km d'altura i presenta una composició química homogènia.
• Heterosfera: limita inferiorment amb I'homosfera. El seu límit superior és imprecís. Es caracteritza per presentar una estratificació en capes dels gasos.
Com s'estudia I'atmosfera?
L'estudi de I'atmosfera necessita una xarxa d'observatoris que, equipats amb aparells per a mesurar totes les variables meteorològiques (temperatura, pressió, humitat, pluja, radiació i direcció i velocitat del vent), trameten les dades imprescindibles per a la previsió meteorològica.
Altres instal•lacions són les torres meteorològiques: observatoris que se situen a diferents nivells de terra. Hem parlat quan hem tractat la gàbia meteorològica. Els globus sonda, excel•lents per a I'estudi de la direcció i la velocitat del vent. Es poden recuperar tot i fer-los arribar fins a més de 1.000 metres d'altura. Alguns es deixen lliures.
Els radars i els satèl•lits també aporten informació: els primers sobre l'estructura vertical i horitzontal dels vents í la temperatura, els segons capten l’evolució de fenòmens meteorològics puntuals. N'hi ha que segueixen una orbita geostacionària (giren a la mateixa velocitat de rotació de la Terra, sempre estan situats sobre una mateixa zona), per exemple el Meteosat europeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada