diumenge, 9 de gener del 2011

Llamps i trons



En condicions normals d'estabilitat, és a dir, quan no es formen tempestes, l'atmosfera, tot I'aire que ens envolta, conté ions de dues menes: positius i negatius. Tots es troben més o menys barrejats. Però quan es forma una tempesta, aquests ions se separen. Els ions positius se'n van a la part superior del núvol de tempesta, on hi ha els cristalls de gel. Els ions negatius se'n van a la part inferior, on es troba el vapor d' aigua.

Entre la zona superior molt positiva i la zona inferior molt negativa es pot arribar a crear una diferencia de potencial tan important, que es produeix una descarrega elèctrica per igualar aquesta diferencia.

La superfície de la terra es carrega indistintament de forma positiva i negativa, però les zones que sobresurten (arbres punxeguts, antenes, cims ... ) es carreguen molt més positivament.

Si la diferencia de potencial es crea entre una zona molt negativa de la part inferior o la mitjana del núvol i la terra positiva, també es produeix una descarrega elèctrica. En ambdós casos direm que s'ha produït un llamp

Tot i que un Ilamp dura molt poc, sempre menys d'un segon, per on passa la descarrega elèctrica (el canal per on circula té tan sols de 2 a 4 cm de diàmetre, encara que la Iluminositat que provoca el fa semblar més ample), les partícules d'aire s'escalfen a 24.000°C. La temperatura sobtada impulsa aquestes partícules cap als costats a gran velocitat. Però com que la descarrega es tan curta, I'aire es torna a refredar ràpidament, i aquell les partícules de I'aire que havien sortit disparades tornen al seu Iloc d'origen. Però ho fan desordenadament, xocant entre elles, i quan topen produeixen un soroll molt fort: el tro.

És molt més perillós el Ilamp que cau aterra pels danys que pot provocar, fins i tot, en algun cas, víctimes mortals; i és que la temperatura a ['interior del Ilamp és de 24.000°C! Un llampec és el fenomen Iluminós associat a un Ilamp.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada